Dijous, 18 de Novembre de 2010 15:00
Escrit per Roger Banqué

Exercint el meu dret de soci (compromissari o no) vaig anar a consultar la ja cèlebre Due Dilligence o com diu un company d’Èxit Blaugrana, el que la junta anomena la Due Dilligence, us informo de les meves conclusions.
A l’assemblea es va dir que es publicaria un resum de la Due Dilligence, però ens hem trobat que en el resum del resum que ni firma l’empresa KPMG hi ha menys informació que en el powerpoint que se’ns va passar als compromissaris a la passada assemblea. Per tant la primera crítica va en el sentit que el que se’ns ha ofert, primer no aporta res de nou i segon és un document fet per la junta actual, amb els conseqüents dubtes de manca d’imparcialitat, d’esperit objectiu i del format tendenciós del mateix document.
Per últim, i anant més al gra, hi ha diferents parts que destaca el document que com a personalment a mi em fan pudor: els fitxatges d’Henrique i Keirrison, la part dedicada dels detectius privats... i d’altres que personalment penso que poden ser més justificables o on no disposo de prous elements de criteri i comparació per a poder-ho jutjar, com per exemple el tema del càtering, jets privats... En tots aquests casos (polèmics en podríem dir) s’exposen les dades, però de cap manera es proven i s’omet informació. Per exemple, quan parlen de les factures sense justificant parlen que venen signades per un vicepresident (no diuen quin), quan parlen dels jets privats detallen l’àmbit del club dels membres que han viatjat pel Barça però no en diuen els noms (penso que tampoc ha de ser cap secret, els socis hem de poder saber qui ha viatjat a costa del club a l’enterrament de Sir Bobby Robson, no només el nº de persones), o per exemple parlant de la famosa pòlissa de responsabilitat civil, no estaria de més saber si és una pròrroga amb caràcter retroactiu, si les condicions es van modificar el 30 de juny o si simplement eren les clàusules estàndard de la pòlissa i com aquests altres exemples.
Penso que als socis ens falten proves per a poder emetre un judici de valor just valgui la redundància, però molt em temo que ja s’ha fet tard per poder-nos informar de forma correcte, de moment molt em temo que els socis del millor club del món ens seguirem informant (desinformant) per la premsa... mentre la guerra civil blaugrana seguirà malauradament el seu curs.