El perill de la tramparència

Posem pel cas que et reuneixes amb moltes persones joves, emprenedores i constructives i acabes creant una plataforma independent, Èxit Blaugrana. T'entrevistes amb totes les candidatures que volen presidir el Barça i totes et prometen transparència, et diuen que sí, que segur, que quan manin ells la informació serà cristal·lina.

Imagina't que es proclama president el favorit, Sandro Rosell, i es fa una Due Dilligence per avaluar a fons el paper de la Junta Directiva de Joan Laporta. Tot seguit, hi ha filtracions: despesa alegre i no justificada dels anteriors mandataris en restaurants i hotels, viatges que poden ser excessius i traspassos que no saps si són un error o un despropòsit.

Finalment, vas al Club -abans has hagut de demanar hora- per veure la Due Dilligence i, al final, només pots llegir els “Aspectes rellevants a considerar de la Due Dilligence”. Un resum que solidifica les filtracions, un bocí de veritat que fa créixer les sospites, però que no aporta gaire més informació de la que ja coneixies. És el perill de la tramparència: informar a mitges, dir el que convé i sortir del pas. És la temptació que cal evitar, perquè el Barça sigui el Club participatiu, democràtic i transparent que volem. És allò que entre tots hem de millorar, els que governen i els que opositen.

Hi som a temps, per evitar que els socis ens sentim descol·locats. Hi som a temps i val la pena que ens hi posem.