Arran de la cessió i, posterior traspàs de Zlatan Ibrahimovic a l'AC Milan, celebrem el desenllaç final de l'operació (cessió i posterior venda del futbolista) i lamentem el deteriorament i el desgast que aquesta transacció ha comportat a l'estabilitat del FC Barcelona. Alhora, degut a la complexitat del cas, concloem que:

1-Cal lamentar les pèrdues que ha ocasionat el traspàs del futbolista i no entenem les informacions que, pocs dies abans del traspàs, indicaven que la venda seria de 40 M €, i no dels 24 m € finals. Aquest factor fa créixer el desencís.

2-Degut al baix preu de venda del futbolista, lamentem que si l'any vinent (o en les properes temporades) l'AC Milan traspassa el futbolista per un preu més elevat que la venda actual, el Barça no en cobri un %. Alhora, considerem que hagués estat impresindible incloure una clàusula que impossibilité el traspàs del futbolista al Real Madrid.

3-Donem ple suport als tècnics del Club i encoratgem a la Junta Directiva a seguir treballant pel bé de l'Entitat.

En motiu del darrer procés electoral blaugrana, torna a estar d’actualitat l’aval que ha de prestar anualment la junta directiva del FC Barcelona equivalent al 15% del pressupost anual per despeses del club . Aquesta obligació ve de lluny, i de dalt de tot. Fou imposada per la Ley 10/1990 del Deporte en el marc de l’intent de l’Estat per sanejar la magra economia dels clubs de futbol i regularitzar la seva compatibilitat a través de la conversió d’aquests en societat anònimes esportives. El preu que van haver de pagar aquests clubs, però, va ser molt alt: van deixar de pertànyer als seus socis per ser propietat d’un reduït grup d’accionistes. Hi va haver, no obstant, un excepció recollida en la disposició addicional setena de la llei, aquells clubs que tinguessin una economia sanejada podien seguir sent propietat dels socis a canvi de l’obligació per part de les directives d’aquests clubs de dipositar davant la LFP el referit aval per cobrir eventuals pèrdues i garantir la solvència del club. Només Barça, Reial Madrid, Athletic de Bilbao i Osasuna van poder acollir-se a aquest règim.

Aquest sistema ideat pel legislador fa 20 anys, actualment podem afirmar sense embuts que és antiquat, injust i no serveix a la finalitat per la qual fou creat.

Llegiu-ne més...

Arran de la publicació de l'auditoria dels comptes 2009-10 del FC Barcelona, des de la plataforma Èxit Blaugrana hem hagut de demanar transparència i responsabilitat, ja que no és pot pasar per alt les diferències abismals entre la directiva de Laporta (la sortint) i la de Rosell (l'entrant).

Certament, és simptomàtic que siguem persones joves les qui demanem seny, coneixement i calma, però és que de cap manera voldríem tornar al Barça dels ismes, un Barça dividit en dos, el Barça fragmentat. Volem i com a socis-propietaris tenim el dret d'exigir, tota la informació i tota la transparència, amb la màxima rapidesa sobre els comptes del Barça.

I si cal, que ja es veu que cal, crear un comitè d’experts plural, neutral i liberal i avalat per l’Assemblea de Compromissaris per clarificar les posicions. I si cal, que ja es veu que cal, fer reflexions profundes i imposar-se la seriositat i la responsabilitat institucional com a primera prioritat.